INTRODUCCIÓ

 BENVINGUTS I BENVINGUDES

Aquest blog és el diari d’una primera experiència docent dins d’un institut, l’espai on compartiré el meu dia a dia a l’aula de Valencià: Llengua i Literatura. Hi trobareu reflexions sobre les pràctiques, aprenentatges, reptes, dubtes i descobertes que van sorgint en aquest camí d’esdevenir professora.

També serà un espai per a pensar l’educació, la llengua i la literatura des d’una mirada crítica i compromesa amb la nostra realitat. En definitiva, un lloc on documentar el procés de creixement professional i personal que implica habitar, per primera vegada, una aula real com a docent.

El nom del meu blog fa referència al dietari per antonomàsia de la nostra literatura, El quadern gris de Josep Pla, reconegut per aplegar els dies de l’autor abans d’esdevindre escriptor de renom. Aquell quadern no era encara l’obra consagrada, sinó l’espai d’observació, d’assaig i d’aprenentatge des d’on Pla començava a mirar el món amb voluntat literària.

Com ell, jo vull recollir en aquest blog els dies de pràctiques en què em posaré a prova. No perquè aspire, com Pla, a esdevindre una professora de renom, sinó perquè necessite mirar amb atenció el que visc, comprendre-ho i transformar-ho en aprenentatge. Aquest quadern digital serà el lloc on fixaré els dubtes, els encerts, les inseguretats i les descobertes; un espai per a observar-me mentre pose en pràctica el meu coneixement, tant filològic com pedagògic.

Si el dietari de Pla eren els apunts d’un escriptor en construcció, aquest blog aspira a publicar els apunts d’una protodocent que comença a definir la seua mirada pedagògica.

APUNTS D’UNA PROTOPROFESSORA

Des de fa anys he sentit la necessitat d’enregistrar els meus aprenentatges. Escriure, prendre apunts, confeccionar portafolis o anotar idees no és per a mi una simple qüestió organitzativa, sinó una manera de pensar. Necessite fixar per escrit allò que observe, allò que intuïsc i allò que aprenc, perquè només quan ho formule amb paraules sent que realment ho he entés i que seré capaç de retindre-ho en la memòria.

Els portafolis, els quaderns i els documents que he escrit els darrers anys s’han convertit en espais de construcció personal. No són només recopilacions de tasques, apunts d’estudi evidències acadèmiques, sinó mapes del meu procés. Ara, en donar inici a les meues pràctiques a l’aula, cada anotació esdevindrà una fotografia d’un moment concret: una activitat que ha funcionat, una valoració d’un alumne, una validació del meu tutor, un silenci que diu més que qualsevol resposta, una pregunta inesperada que obri una nova línia de reflexió…

En aquesta etapa de pràctiques, escriure esdevé encara més necessari. L’aula és un espai viu, canviant, ple de matisos que poden passar desapercebuts si no s’aturen en el paper. Registrar observacions i detalls m’ajuda a analitzar el que ocorre, a comprendre dinàmiques de grup, a detectar necessitats i, sobretot, a imaginar millores.

Per a mi, documentar no és acumular; és projectar. Cada idea anotada és una llavor del que vull que siga la meua futura aula. Una aula on la llengua i la literatura no siguen només contingut, sinó experiència; on hi haja espai per a la paraula, per al pensament crític i per a la construcció col·lectiva del coneixement.

Escriure m’ajuda a convertir l’experiència en aprenentatge i l’aprenentatge en projecte. I, potser, aquest blog és també això: un quadern obert on començar a dibuixar, amb consciència i esforç, la docent que vull arribar a ser. 

EM PRESENTE…

QUI SOC?

Em dic Neus, i des de l’any passat soc graduada en Filologia Catalana per la Universitat de València. Han estat quatre anys que m’han construït tant professionalment com personalment: una etapa d’aprenentatge intens, d’exigència intel·lectual i de descoberta cultural constant que m’ha acostat encara més a les meues arrels i a la meua terra. Han sigut, sense dubte, els millors quatre anys, no sols pel que he aprés, sinó també per les persones que he conegut i que ja formen part de mi.

A dia de hui, em trobe en un moment clau del meu camí docent: la meua primera experiència dins d’un institut com a professora està a punt de començar. Aquest blog naix precisament de la voluntat d’enregistrar aquesta etapa de transició entre la formació universitària i la pràctica real a l’aula.

NOUS REPTES

És cert que, fins ara, la meua trajectòria havia estat vinculada al món educatiu, però sempre des d’altres espais que no eren una aula d’institut. Durant quatre anys he treballat com a professora de repàs, una tasca que m’ha fet acompanyar processos d’aprenentatge de manera individualitzada i que m’ha ajudat a comprendre les dificultats i potencialitats de cada alumne. Paral·lelament, com a educadora júnior, he dinamitzat grups de joves i he gestionat situacions diverses pròpies del treball amb adolescents.

Tanmateix, aquesta etapa suposa un pas endavant: per primera vegada assumisc el repte d’unir totes aquestes experiències en un mateix espai, dins d’una aula real i sota la responsabilitat d’una matèria concreta. Ja no es tracta només d’acompanyar, sinó d’articular continguts, metodologia i gestió d’aula des de la meua especialitat i a partir dels coneixements que m’ha donat el Màster de Professora en Secundària.

QUÈ TROBARÀ EL LECTOR?

Els meus anys com a estudiant m’han fet entendre la llengua i la literatura no sols com a continguts curriculars, sinó com a eines per a pensar el món, construir identitat i desenvolupar una mirada crítica. Ara vull difondre tot allò que sé, però també recordar-m’ho a mi mateixa cada dia a l’aula: tornar als textos, a les paraules i al seu poder transformador amb la mateixa passió amb què me’ls van ensenyar a mi.

Aquest blog és, per tant, el reflex d’un procés de creixement professional i personal: el punt d’encreuament entre l’experiència acumulada, la formació universitària i el desafiament d’esdevenir professora dins d’un institut.