Quadern (gairebé) docent. Apunts d’una protoprofessora

 Llums, camera… acció! 17 de febrer. -  Continua la setmana d’observació, i cada dia confirme amb més claredat una intuïció que comença a prendre cos: abans d’actuar a l’aula, cal aprendre a mirar. Mirar de veritat. No és una espera passiva, sinó una forma d’assaig silenciós. Aquest matí, Pablo, el meu tutor, em va oferir impartir la classe de primera hora amb primer de batxillerat sobre narrativa medieval. Vaig declinar la proposta. Encara no coneixia el grup i, a més, la gola no m’acompanyava. Però, sobretot, intuïa que encara no era el moment. Hi ha una precipitació molt humana —i especialment docent— que ens empeny a voler intervenir massa prompte. Aquell matí vaig optar per continuar observant. He d’assenyalar que, malauradament patisc de mals de gola -el taló d’Aquiles dels professors- gairebé constants al llarg del curs des dels darrers tres anys. Aquesta primera setmana ha sigut dura per a mi no només per la invalidesa de la malaltia que afecta tant professional com an...

 Benvingudes i primers aprenentatges 16 de febrer.-  Les primeres hores abans del pati han estat, sobretot, hores de presentació. La primera meitat de la jornada ha transcorregut lenta i tranquil·la, en bona part perquè l’alumnat estava immers en diverses proves que els han mantingut concentrats i relativament serens.  En aquests primers moments, la figura de la docent en pràctiques és, inevitablement, una presència estranya: he detectat mirades de confusió, algun gest de desconcert i, també, una curiositat discreta per saber qui era aquella intrusa que, per primera vegada, envaïa l’aula. Tornar a aquest centre ha tingut, per a mi, alguna cosa de retorn domèstic. Ací vaig cursar el batxillerat i, mentre caminava pels corredors, m’ha assaltat la sensació —difícil d’explicar— que els espais conserven en mi una imatge pròpia en la meua memòria.  Tanmateix, aquesta impressió s’ha esquerdat en adonar-me d’un detall menut però revelador: l’orla de la meua promoció no hi er...

  BENVINGUTS I BENVINGUDES Aquest blog és el diari d’una primera experiència docent dins d’un institut, l’espai on compartiré el meu dia a dia a l’aula de Valencià: Llengua i Literatura. Hi trobareu reflexions sobre les pràctiques, aprenentatges, reptes, dubtes i descobertes que van sorgint en aquest camí d’esdevenir professora. També serà un espai per a pensar l’educació, la llengua i la literatura des d’una mirada crítica i compromesa amb la nostra realitat. En definitiva, un lloc on documentar el procés de creixement professional i personal que implica habitar, per primera vegada, una aula real com a docent. El nom del meu blog fa referència al dietari per antonomàsia de la nostra literatura, El quadern gris de Josep Pla, reconegut per aplegar els dies de l’autor abans d’esdevindre escriptor de renom. Aquell quadern no era encara l’obra consagrada, sinó l’espai d’observació, d’assaig i d’aprenentatge des d’on Pla començava a mirar el món amb voluntat literària. Com ell, jo vull...