Salta al contingut principal

RUTINA

23 de febrer-. La setmana comença amb una dosi agraïda de primer cicle. Els dilluns se sol notar el començament de setmana: l’alumnat arriba a comptagotes, molts allarguen el cap de setmana, els qui sí que venen notes com encara no s’han pres el xut d’energia que els caracteritza… Amb primer de batxiller passa el mateix, és primera hora i ni tan sols està la meitat de la classe. Jordi, tot i que sap que ho haurà de repetir a l’endemà, ha explicat un projecte que consisteix a elaborar una presentació propagandística de la teua ciutat natal, tot inspirant-se en el Fitur que se celebra cada any a Madrid.

24 de febrer-. Avui el matí comença en segon de batxiller. Tot i que no és un grup que em pertoque, a falta de Pablo m’acople a Nico i aprofite que reparteix exàmens per a acabar de preparar-me la classe de després amb 1r de batxiller, en què faré una activitat sobre la poesia d’Ausiàs March. La classe amb primer ha anat bé, s’han comportat i han atés, i m’ha donat la sensació que han entés el que he dit, sobretot he volgut incidir en els cants d’amor del poeta i remarcar que March és un poeta d’amor que revoluciona la lírica trobadoresca, entre altres coses, perquè tractarà el desig carnal i l’amor sensual en la major part de la seua obra poètica. Després de primer de batxiller he acompanyat Pablo a fer una classe de tutoria amb 3r B, en què ha aprofitat per a lliurar la prova feta la setmana anterior. Després del pati, he assistit a una classe de 1r d’ESO, a la qual han retornat dos alumnes que estaven expulsats per faltes greus a l’aula. La seua prsència s’ha notat i la classe, avui, no ha funcionat com tocava. 

PRIMER PLA

25 de febrer-. El matí va començar al transport públic, primer metro i després tren de rodalies. Era el primer cop que molts alumnes usaven el que, per a molts, durant la setmana, esdevé el seu principal hàndicab. Va ser un trajecte tranquil i la llum del sol ens va permetre romantitzar l’escena. Vaig aprofitar per passar les enquestes prèvies a la visita: l’embrió del meu treball d’investigació. Els alumnes es van mostrar predispostos i hi van accedir amablement. 


En arribar a Sueca, mitja hora abans de l’inici de la visita, vam encentar el dia de debò amb un esmorzar a la plaça. A continuació, ens acostem al museu per tal de començar i el grup de primer de batxiller, acompanyats per mi i per Pablo, comencem la visita. El ritual marca que primer passem al pati per a projectar un vídeo que ret homenatge a la figura de Fuster, que repassa les victòries de l’autor. La projecció, sens dubte, li fa justícia a l’escriptor i sents com els alumnes comencen a entendre la magnitud de la seua obra i de la petjada que va deixar políticament al País Valencià. 


Tot seguit passem a les possessions de la casa, la part més íntima de l’autor i que més acosta l’alumnat a la seua vida personal. L’exposició de manuscrits, de correspondències, i, sobretot, la llista de la compra és el que més impacta els alumnes, en veure tot el que va escriure en vida i els diferents i diversíssims gèneres que va conrear. A més, el monitor, Jose, va ajudar en la humanització de l’autor, i va deixar clar que Fuster era un suecà més, un valencià més sempre dispost a seguir conversa, a crear polèmica, a discutir, opinar però des de la més sincera amabilitat.



Després de la visita a la casa, passem a fer el taller triat: redacció d’una carta. Després d’una breu explicació per part de Damià, els alumnes han de redactar una epístola al company que li haja tocat de parella. A més a més, seran ells qui dissenyen la postal mitjançant plantilles amb el retrat de Fuster o amb els seus atributs: celles, ulleres i nas. 





En acabar el taller, el grup de segon passa a iniciar la seua visita i primer fa la gymkana que havia preparat Emili, centrada sobretot en els aforismes. Emili va fer unes reflexions encertadíssimes sobre els aforismes que vn calr en l’alumnat i que jo, posteriormnt vaig aprofitar per entrevistar en el focus group. Vaig enregistrar les entrevistes i cada participació de cada alumnes, i vaig intentar que tots aportaren alguna idea. 



Comentaris

  1. És un plaer llegir-te.
    Molt original i oportuna la proposta d'elaborar una proposta (imagine que escrita) sobre la ciutat natal, estil Fitur.
    Explicar els cants d'amor d'Ausiàs March em sembla un cim, una conquesta que fas, en un context com un curs de primer de bat.
    Les qüestions de comportament de la classe de primer d'ESO, per contra, són el revers. L'altra cara de la moneda.

    M'alegra molt saber que la visita a l'Espai Joan Fuster anara tan bé (al meu doctorand suecà, X. Roig, li va entusiasmar el vostre grup, l'alumnat i el professorat acompanyant, que em va qualificar de fantàstic). Tot va funcionar bé precisament per la vostra preparació i per la bona disposició amb què feu les coses.
    També és una bona notícia que vas poder recollir dades durant aquell dia (també imatges, com mostres). Caldrà reprendre la conversa. Ja parlarem quan vulgues sobre el treball d'investigació.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

INTRODUCCIÓ

  BENVINGUTS I BENVINGUDES Aquest blog és el diari d’una primera experiència docent dins d’un institut, l’espai on compartiré el meu dia a dia a l’aula de Valencià: Llengua i Literatura. Hi trobareu reflexions sobre les pràctiques, aprenentatges, reptes, dubtes i descobertes que van sorgint en aquest camí d’esdevenir professora. També serà un espai per a pensar l’educació, la llengua i la literatura des d’una mirada crítica i compromesa amb la nostra realitat. En definitiva, un lloc on documentar el procés de creixement professional i personal que implica habitar, per primera vegada, una aula real com a docent. El nom del meu blog fa referència al dietari per antonomàsia de la nostra literatura, El quadern gris de Josep Pla, reconegut per aplegar els dies de l’autor abans d’esdevindre escriptor de renom. Aquell quadern no era encara l’obra consagrada, sinó l’espai d’observació, d’assaig i d’aprenentatge des d’on Pla començava a mirar el món amb voluntat literària. Com ell, jo vull...
 Llums, camera… acció! 17 de febrer. -  Continua la setmana d’observació, i cada dia confirme amb més claredat una intuïció que comença a prendre cos: abans d’actuar a l’aula, cal aprendre a mirar. Mirar de veritat. No és una espera passiva, sinó una forma d’assaig silenciós. Aquest matí, Pablo, el meu tutor, em va oferir impartir la classe de primera hora amb primer de batxillerat sobre narrativa medieval. Vaig declinar la proposta. Encara no coneixia el grup i, a més, la gola no m’acompanyava. Però, sobretot, intuïa que encara no era el moment. Hi ha una precipitació molt humana —i especialment docent— que ens empeny a voler intervenir massa prompte. Aquell matí vaig optar per continuar observant. He d’assenyalar que, malauradament patisc de mals de gola -el taló d’Aquiles dels professors- gairebé constants al llarg del curs des dels darrers tres anys. Aquesta primera setmana ha sigut dura per a mi no només per la invalidesa de la malaltia que afecta tant professional com an...