Salta al contingut principal

El matí que a l’institut es respirava poesia

20 de març-. La setmana entre Falles i Setmana Santa sempre sol ser un temps de traspàs: un pont entre dos períodes vacacionals que les nostres ments acaben interpretant, també, com a vacances. Per aquest motiu, aquest curs, entre el 20 de març i l’1 d’abril, molts centres han optat per concentrar eixides i activitats culturals i així minvar la càrrega de treball a un alumnat poc receptiu davant la imposició de tasques, exàmens i treballs. A més a més, amb l’arribada del bon temps es crea l’escenari idoni per a fer eixides, rutes literàries, certàmens de poesia, etc. 

El meu centre no n’ha sigut una excepció, i hui, el departament de llengües ha organitzat una jam session en què els alumnes, al llarg de la setmana passada, podien inscriure’s a una llista amb el seu nom i el títol d’algun poema, bé proposat per ells mateixos o bé aconsellats pels professors. Aquesta jam session ha tingut lloc en el racó lector de l’institut, un espai equipat amb taules de fusta i una pissarra que els alumnes poden emprar per llegir, estudiar, meditar, etc. El racó, a més, ha estat decorat amb versos escrits pels mateixos alumnes en petites cartolines, a mode d’etiquetes, qu s’han penjat als arbres, creant així un espai acollidor i gairebé romàntic on deixar desvanir-se amb la poesia.  

A més dels alumnes, alguns professors vam formar una petita banda de música. Amb els nostres instruments i les nostres veus vam interpretar dos temes: «Cançó de fer camí», poema de Maria Mercé Marçal musicat per Mireia Vives i Borja Penalba; i «Verde» poema de Federico García Lorca, en la versió de Lola Índigo. Tot i la falta d’assaig, interromput per la setmana fallera, ens vam ensortir i l’èxit es va fer evident amb els crits finals: 

«Otra, otra, otra, otra…!»






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

INTRODUCCIÓ

  BENVINGUTS I BENVINGUDES Aquest blog és el diari d’una primera experiència docent dins d’un institut, l’espai on compartiré el meu dia a dia a l’aula de Valencià: Llengua i Literatura. Hi trobareu reflexions sobre les pràctiques, aprenentatges, reptes, dubtes i descobertes que van sorgint en aquest camí d’esdevenir professora. També serà un espai per a pensar l’educació, la llengua i la literatura des d’una mirada crítica i compromesa amb la nostra realitat. En definitiva, un lloc on documentar el procés de creixement professional i personal que implica habitar, per primera vegada, una aula real com a docent. El nom del meu blog fa referència al dietari per antonomàsia de la nostra literatura, El quadern gris de Josep Pla, reconegut per aplegar els dies de l’autor abans d’esdevindre escriptor de renom. Aquell quadern no era encara l’obra consagrada, sinó l’espai d’observació, d’assaig i d’aprenentatge des d’on Pla començava a mirar el món amb voluntat literària. Com ell, jo vull...
1 comentari
Més informació
 Llums, camera… acció! 17 de febrer. -  Continua la setmana d’observació, i cada dia confirme amb més claredat una intuïció que comença a prendre cos: abans d’actuar a l’aula, cal aprendre a mirar. Mirar de veritat. No és una espera passiva, sinó una forma d’assaig silenciós. Aquest matí, Pablo, el meu tutor, em va oferir impartir la classe de primera hora amb primer de batxillerat sobre narrativa medieval. Vaig declinar la proposta. Encara no coneixia el grup i, a més, la gola no m’acompanyava. Però, sobretot, intuïa que encara no era el moment. Hi ha una precipitació molt humana —i especialment docent— que ens empeny a voler intervenir massa prompte. Aquell matí vaig optar per continuar observant. He d’assenyalar que, malauradament patisc de mals de gola -el taló d’Aquiles dels professors- gairebé constants al llarg del curs des dels darrers tres anys. Aquesta primera setmana ha sigut dura per a mi no només per la invalidesa de la malaltia que afecta tant professional com an...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
RUTINA 23 de febrer-.  La setmana comença amb una dosi agraïda de primer cicle. Els dilluns se sol notar el començament de setmana: l’alumnat arriba a comptagotes, molts allarguen el cap de setmana, els qui sí que venen notes com encara no s’han pres el xut d’energia que els caracteritza… Amb primer de batxiller passa el mateix, és primera hora i ni tan sols està la meitat de la classe. Jordi, tot i que sap que ho haurà de repetir a l’endemà, ha explicat un projecte que consisteix a elaborar una presentació propagandística de la teua ciutat natal, tot inspirant-se en el Fitur que se celebra cada any a Madrid. 24 de febrer-.  Avui el matí comença en segon de batxiller. Tot i que no és un grup que em pertoque, a falta de Pablo m’acople a Nico i aprofite que reparteix exàmens per a acabar de preparar-me la classe de després amb 1r de batxiller, en què faré una activitat sobre la poesia d’Ausiàs March. La classe amb primer ha anat bé, s’han comportat i han atés, i m’ha donat la s...
1 comentari
Més informació