Demà, segurament, el dia resulte aparentment normal. Les expectatives són bàsiques: classes, explicacions, algun riure compartit, mirades còmplices amb l’alumnat… Però, ara, per dins meua, la cosa anava per una altra banda. Una barreja estranya entre nostàlgia prematura i orgull, però també cansament anticipat per les tres setmanes d’abril que encara m’esperen. És eixe moment en què toque de peus a terra i t’adones que el que estàs vivint s’acaba, i que, precisament per això, té encara més valor.
En aquest moment vespertí, en l’última horabaixa del període pasqual, entre en un estat de lucidesa que em fa obrir una de les notes del mòbil que m’ha acompanyat durant totes aquestes setmanes. Té un títol que ja diu molt: IMPRESCINDIBLES DOCENTS. És una mena de calaix de sastre on he anat guardant idees, activitats, intuïcions i xicotetes troballes que, d’una manera o altra, han funcionat a l’aula o, almenys, han fet vibrar alguna cosa.
I és just aquest instant en què m’ha vingut el pensament: per què no compartir-ho? Perquè, al cap i a la fi, ensenyar també és això: posar en comú, provar, equivocar-se i tornar a intentar-ho.
Així que ací va una part d’aquest recull, encara en construcció:
- Cartes de joc (com les de futbol) que representen les virtuts, defectes i fortaleses dels personatges del Tirant lo Blanc o de qualsevol altra novel·la, per fer-los conéixer aquests i posar-se en la seua pell. .
- Un “Twitter” d’aforismes: condensar idees en poques paraules i descobrir que escriure també és saber retallar per expressar un missatge clar i directe, com ho va fer Fuster.
- Trivials per dinamitzar continguts i convertir el repàs en joc (i el joc en aprenentatge real).
- Creació de relats i aproximació al text narratiu a partir de l’activitat de l’avió de paper i el binomi lector de Gianni Rodari, deixant que la imaginació faça la seua feina i posant la participació dels alumnes al centre de l’aula.
- Panell de lectures a l’aula: un espai viu que creix amb cada recomanació i cada descobriment literari.
- Ruta literària per la València medieval. No calen explicacions.
- Situació d’aprenentatge sobre desinformació i detecció de notícies falses: perquè llegir críticament és més necessari que mai.
- Carrusel literari amb clàssics com el Llibre de les bèsties o Blanquerna, per acostar-los des d’una mirada més dinàmica i artística.
- Gnoling o poesia visual: jugar amb els objectes fins que aquests expressen allò que volen les paraules.
- I, com a imprescindible absolut: la visita al Museu Fuster, una experiència que va molt més enllà d’una eixida.
Segurament, si revisara aquesta llista d’ací a uns mesos, hi afegiria coses, en canviaria d’altres o, fins i tot, en qüestionaria alguna. Però crec que d’això va també ser docent: de construir mentre camines, de no tindre-ho tot tancat i de permetre’t evolucionar.
Ara que el final s’intueix tan a prop, m’agrada pensar que, més enllà de les activitats o dels continguts, el que queda és tot allò que no sempre es pot escriure en una programació: les converses, les cares, les reaccions, els moments en què alguna cosa fa clic.
I potser, només potser, això també forma part dels meus imprescindibles.
Aquesta entrada mostra molt bé com aquella mirada inicial, un poc picaresca i expectant, s’ha anat transformant en una mirada docent plena de criteri. Els teus “imprescindibles docents” són una mina de recursos, però sobretot són una prova de pràctica reflexiva: observes, anotes, selecciones, imagines i comences a construir la teua pròpia manera d’ensenyar. Hi ha idees molt potents: les cartes de joc aplicades al Tirant són un gran planetjament de transposició didàctica; el Twitter d’aforismes ens pot fer acostar lúdicament en la força dels textos breus de Fuster; Rodari continua sent un motor de creativitat; el panell de lectures, les notícies falses, el carrusel literari o la poesia visual mostren una aula viva, lúdica i crítica (em recorden la teua base com a monitora de colònies, que sap buscar el cantó lúdic). I l’Espai Fuster, clarament, apunta ja cap a una línia d’investigació, encertada i molt valuosa, per al TFM.
ResponEliminaM’agrada molt aquesta llibreta docent que vas omplint: no és només un recull d’activitats, sinó el començament d’una veu professional pròpia, la mirada de la futura mestra, compromesa amb la llengua i l'educació, que aprén a reflexionar sobre la pràctica docent.