Quadern (gairebé) docent. Apunts d’una protoprofessora

El matí que a l’institut es respirava poesia 20 de març-. La setmana entre Falles i Setmana Santa sempre sol ser un temps de traspàs: un pont entre dos períodes vacacionals que les nostres ments acaben interpretant, també, com a vacances. Per aquest motiu, aquest curs, entre el 20 de març i l’1 d’abril, molts centres han optat per concentrar eixides i activitats culturals i així minvar la càrrega de treball a un alumnat poc receptiu davant la imposició de tasques, exàmens i treballs. A més a més, amb l’arribada del bon temps es crea l’escenari idoni per a fer eixides, rutes literàries, certàmens de poesia, etc.   El meu centre no n’ha sigut una excepció, i hui, el departament de llengües ha organitzat una jam session en què els alumnes, al llarg de la setmana passada, podien inscriure’s a una llista amb el seu nom i el títol d’algun poema, bé proposat per ells mateixos o bé aconsellats pels professors. Aquesta jam session ha tingut lloc en el racó lector de l’institut, un espai ...

Una espurna… 5 de març-. El pas dels dies no cessa, i el temps, que no perdona, com un jugador de parxís m’amolla com una fitxa en el tauler, acostant-me, cada cop més, a la meitat de la partida.  Avui podria haver sigut un dia d’aquells sense res a destacar, com ocorre amb tants altres en què tot transcorre amb normalitat —les classes, els alumnes, l’ambient distés a la sala de professors…—. Per contra, avui observe per primera volta com en un centre s’encén una espurna, una espurna que concentra el descontent i la ràbia generalitzada envers el tracte per part de l’esfera política al món educatiu. Qui ha fet encendre el misto ha sigut l’assamblea en l’hora del pati que han impartit els dos alliberats sindicals de l’STEPV i de Comissions Obrerer.   Diuen d’ El quadern gris que, en realitat, no és ben bé una obra de joventut de Josep Pla. És cert que hi trobem un Pla jove —de vint-i-un anys i encara professionalment desorientat— com a protagonista, però l’escriptura del quad...

RUTINA 23 de febrer-.  La setmana comença amb una dosi agraïda de primer cicle. Els dilluns se sol notar el començament de setmana: l’alumnat arriba a comptagotes, molts allarguen el cap de setmana, els qui sí que venen notes com encara no s’han pres el xut d’energia que els caracteritza… Amb primer de batxiller passa el mateix, és primera hora i ni tan sols està la meitat de la classe. Jordi, tot i que sap que ho haurà de repetir a l’endemà, ha explicat un projecte que consisteix a elaborar una presentació propagandística de la teua ciutat natal, tot inspirant-se en el Fitur que se celebra cada any a Madrid. 24 de febrer-.  Avui el matí comença en segon de batxiller. Tot i que no és un grup que em pertoque, a falta de Pablo m’acople a Nico i aprofite que reparteix exàmens per a acabar de preparar-me la classe de després amb 1r de batxiller, en què faré una activitat sobre la poesia d’Ausiàs March. La classe amb primer ha anat bé, s’han comportat i han atés, i m’ha donat la s...

 Llums, camera… acció! 17 de febrer. -  Continua la setmana d’observació, i cada dia confirme amb més claredat una intuïció que comença a prendre cos: abans d’actuar a l’aula, cal aprendre a mirar. Mirar de veritat. No és una espera passiva, sinó una forma d’assaig silenciós. Aquest matí, Pablo, el meu tutor, em va oferir impartir la classe de primera hora amb primer de batxillerat sobre narrativa medieval. Vaig declinar la proposta. Encara no coneixia el grup i, a més, la gola no m’acompanyava. Però, sobretot, intuïa que encara no era el moment. Hi ha una precipitació molt humana —i especialment docent— que ens empeny a voler intervenir massa prompte. Aquell matí vaig optar per continuar observant. He d’assenyalar que, malauradament patisc de mals de gola -el taló d’Aquiles dels professors- gairebé constants al llarg del curs des dels darrers tres anys. Aquesta primera setmana ha sigut dura per a mi no només per la invalidesa de la malaltia que afecta tant professional com an...

 Benvingudes i primers aprenentatges 16 de febrer.-  Les primeres hores abans del pati han estat, sobretot, hores de presentació. La primera meitat de la jornada ha transcorregut lenta i tranquil·la, en bona part perquè l’alumnat estava immers en diverses proves que els han mantingut concentrats i relativament serens.  En aquests primers moments, la figura de la docent en pràctiques és, inevitablement, una presència estranya: he detectat mirades de confusió, algun gest de desconcert i, també, una curiositat discreta per saber qui era aquella intrusa que, per primera vegada, envaïa l’aula. Tornar a aquest centre ha tingut, per a mi, alguna cosa de retorn domèstic. Ací vaig cursar el batxillerat i, mentre caminava pels corredors, m’ha assaltat la sensació —difícil d’explicar— que els espais conserven en mi una imatge pròpia en la meua memòria.  Tanmateix, aquesta impressió s’ha esquerdat en adonar-me d’un detall menut però revelador: l’orla de la meua promoció no hi er...

  BENVINGUTS I BENVINGUDES Aquest blog és el diari d’una primera experiència docent dins d’un institut, l’espai on compartiré el meu dia a dia a l’aula de Valencià: Llengua i Literatura. Hi trobareu reflexions sobre les pràctiques, aprenentatges, reptes, dubtes i descobertes que van sorgint en aquest camí d’esdevenir professora. També serà un espai per a pensar l’educació, la llengua i la literatura des d’una mirada crítica i compromesa amb la nostra realitat. En definitiva, un lloc on documentar el procés de creixement professional i personal que implica habitar, per primera vegada, una aula real com a docent. El nom del meu blog fa referència al dietari per antonomàsia de la nostra literatura, El quadern gris de Josep Pla, reconegut per aplegar els dies de l’autor abans d’esdevindre escriptor de renom. Aquell quadern no era encara l’obra consagrada, sinó l’espai d’observació, d’assaig i d’aprenentatge des d’on Pla començava a mirar el món amb voluntat literària. Com ell, jo vull...