Salta al contingut principal

A PEU AMB ELS NOSTRES AUTORS

25 de març- Ruta literària per la València medival

Aquest lector m’haurà de perdonar, ja qué encara no sé com he pogut estar tant de temps sense compartir amb vosaltres l’eixida que vam fer el passat 25 de març a València. Una jornada que, amb perspectiva, ha sigut una de les experiències més enriquidores d’aquestes pràctiques.

La proposta feia mesos que es gestava, fins i tot abans de la meua arribada al centre, i per això no vaig poder participar en el seu disseny inicial. Tot i això, l’objectiu era clar i compartit: aconseguir que l’alumnat connectara amb la literatura del Segle d’Or, un dels continguts més exigents i, alhora, més valuosos de la nostra especialitat.

La motivació naixia del compromís amb la nostra literatura i amb la manera d’ensenyar-la. Sabem que, com a docents, tenim a les mans la possibilitat de despertar emocions, de construir ponts entre l’alumnat i uns textos que, a priori, semblen llunyans. El departament de Valencià va dur a terme la idea amb entusiasme i, fidels al nostre caràcter, vam decidir anar un pas més enllà: a l’eixida assistirien tots els grups de 3r d’ESO i de primer de batxillerat, alhora.

Ara bé, el més interessant del projecte no era només l’eixida en si, sinó tot el treball previ que la feia possible. I ací és on rau una de les claus de l’èxit: no érem els professors qui preparàvem els continguts, sinó que eren els mateixos alumnes els encarregats de donar forma a l’experiència. Ells serien els guies, els encarregats d’explicar-nos a nosaltres i als seus companys què amagava aquella València literària i, en certa manera, misteriosa.

El repte no era menor. Parlem d’un alumnat que, en molts casos, no té el valencià com a llengua familiar i que sovint es troba desconnectat de la nostra tradició cultural. I, tanmateix, serien ells qui investigarien i ens obririen les portes al món literari del segle XV. L’exigència era alta, sí, però el resultat —ja vos ho avance— va superar amb escreix les expectatives.

I ara sí, anem allà.

La jornada va començar al pati de l’institut, amb un primer encontre entre professorat —Pepa, Nico, Pablo, Emili i jo— i alumnat. De seguida ens vam adonar que la proposta havia tingut més èxit del previst: d’un dia per a un altre, la participació es va disparar i, finalment, quasi totes les classes hi assistirien al complet —un fet poc habitual al centre.

L’eixida, com tantes altres, començava al transport públic. Des de l’estació de Torrent Avinguda, els alumnes pujaven encara amb la son dibuixada a la cara. L’ambient era tranquil, gairebé silenciós; alguns cossos ja estaven en moviment, però molts cors encara no havien acabat de despertar.

En arribar a la ciutat, el sol ens va rebre en eixir de l’estació d’Alameda. Des d’allí, vam iniciar un recorregut a peu que ens conduiria pels espais clau de la València del Segle d’Or.

La primera parada va ser el convent de la Trinitat, íntimament lligat a la figura d’Isabel de Villena. Allí, l’alumnat ens va parlar dels seus orígens, del seu paper com a abadessa i de la seua tasca alfabetitzadora. Va ser molt satisfactori veure com els alumnes entenien la seua mirada sobre la vida de Jesús, una perspectiva femenina i innovadora que la va convertir en una figura clau del nostre patrimoni literari.

A la plaça de Santa Mònica, els alumnes encarregats d’aquella parada esperaven amb il·lusió el moment de mostrar-nos el famós retaule del qual tant els havia parlat durant els dies previs. La seua explicació no només va ser rigorosa, sinó també apassionada, i això es notava.

El recorregut va continuar cap a les Torres de Serrans, on vam posar el focus en la figura de Francesc Eiximenis. Més enllà de la seua faceta religiosa, l’alumnat va saber destacar el seu pes polític i la influència de la seua obra en la cort de Pere el Cerimoniós.

Una de les parades més simbòliques va ser la Llotja de la Seda, espai que ens va permetre contextualitzar el món de Tirant lo Blanc i la figura de Joanot Martorell. Entre columnes i pedra, la literatura deixava de ser abstracta per convertir-se en alguna cosa tangible.

Finalment, vam arribar a la Catedral de València, on la tradició situa les restes d’Ausiàs March. Allí, vam parlar de la seua poesia, però també de la seua vida: cavaller, amador incansable i veu imprescindible del nostre Segle d’Or.

Més enllà dels continguts, del recorregut, de les avaluacions o de les explicacions, el que realment va donar sentit a l’eixida va ser veure l’alumnat en acció: assumint responsabilitats, parlant en públic, fent seu un patrimoni que sovint senten llunyà però que durant tants dies d’havien esforçat per conéixer. Per unes hores, la literatura va deixar de ser un tema d’examen per convertir-se en una experiència viscuda.

I potser és això el que ens hauria de guiar sempre: no només ensenyar textos, sinó crear les condicions perquè aquests cobren vida, i la ruta literària per la València medieval és un imprescindible si es vol transmetre el veritable valor de les obres del nostre Segle d’Or. 



Posdata: aquesta és l’única fotografia que vaig poder fer, ja que la resta del temps intentava relacionar-me amb els estudiants i crear conversa sobre el que observaven


Comentaris

  1. Fascinant. Una experiència increïble i, sobretot, un èxit docent en el sentit més ple: per la participació de l’alumnat, pel treball previ, pel suport dels companys del departament i per la manera com vau aconseguir posar-los a peu de carrer amb els nostres autors.
    M’impressiona especialment que foren els mateixos alumnes qui assumiren el paper de guies. Això vol dir responsabilitat, preparació, veu pròpia i apropiació del patrimoni. La València medieval deixa així de ser un tema llunyà i es converteix en ciutat viscuda, en pedra, en camí, en paraula dita davant dels altres.
    Aquestes són les activitats que fan estimar la literatura (lectura situada): quan els textos ixen del llibre i l’alumnat descobreix que també formen part del paisatge que trepitja (sobre això em ve al cap un llibre d'aparició recent). Admirable!

    ResponElimina
  2. Crec que el més potent de tota l’eixida és veure com l’alumnat deixa de ser només espectador i passa a convertir-se en protagonista de l’activitat, perquè al final són ells qui expliquen, investiguen i transmeten als altres allò que han aprés. A mi m’ha fet pensar molt en com canvia la percepció de la literatura quan deixa de quedar-se dins del llibre i es relaciona amb espais reals que els alumnes poden recórrer i viure. Els deixarà una molt bona marca i n'aprendran molt. Genialíssim!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

INTRODUCCIÓ

  BENVINGUTS I BENVINGUDES Aquest blog és el diari d’una primera experiència docent dins d’un institut, l’espai on compartiré el meu dia a dia a l’aula de Valencià: Llengua i Literatura. Hi trobareu reflexions sobre les pràctiques, aprenentatges, reptes, dubtes i descobertes que van sorgint en aquest camí d’esdevenir professora. També serà un espai per a pensar l’educació, la llengua i la literatura des d’una mirada crítica i compromesa amb la nostra realitat. En definitiva, un lloc on documentar el procés de creixement professional i personal que implica habitar, per primera vegada, una aula real com a docent. El nom del meu blog fa referència al dietari per antonomàsia de la nostra literatura, El quadern gris de Josep Pla, reconegut per aplegar els dies de l’autor abans d’esdevindre escriptor de renom. Aquell quadern no era encara l’obra consagrada, sinó l’espai d’observació, d’assaig i d’aprenentatge des d’on Pla començava a mirar el món amb voluntat literària. Com ell, jo vull...

LLUMS, CÀMERA... ACCIÓ!

17 de febrer.-  Continua la setmana d’observació, i cada dia confirme amb més claredat una intuïció que comença a prendre cos: abans d’actuar a l’aula, cal aprendre a mirar. Mirar de veritat. No és una espera passiva, sinó una forma d’assaig silenciós. Aquest matí, Pablo, el meu tutor, em va oferir impartir la classe de primera hora amb primer de batxillerat sobre narrativa medieval. Vaig declinar la proposta. Encara no coneixia el grup i, a més, la gola no m’acompanyava. Però, sobretot, intuïa que encara no era el moment. Hi ha una precipitació molt humana —i especialment docent— que ens empeny a voler intervenir massa prompte. Aquell matí vaig optar per continuar observant. He d’assenyalar que, malauradament patisc de mals de gola -el taló d’Aquiles dels professors- gairebé constants al llarg del curs des dels darrers tres anys. Aquesta primera setmana ha sigut dura per a mi no només per la invalidesa de la malaltia que afecta tant professional com anímicament, també perquè he ha...

RUTINA I FOCUS EN PRIMER PLA

RUTINA 23 de febrer-.  La setmana comença amb una dosi agraïda de primer cicle. Els dilluns se sol notar el començament de setmana: l’alumnat arriba a comptagotes, molts allarguen el cap de setmana, els qui sí que venen notes com encara no s’han pres el xut d’energia que els caracteritza… Amb primer de batxiller passa el mateix, és primera hora i ni tan sols està la meitat de la classe. Jordi, tot i que sap que ho haurà de repetir a l’endemà, ha explicat un projecte que consisteix a elaborar una presentació propagandística de la teua ciutat natal, tot inspirant-se en el Fitur que se celebra cada any a Madrid. 24 de febrer-.  Avui el matí comença en segon de batxiller. Tot i que no és un grup que em pertoque, a falta de Pablo m’acople a Nico i aprofite que reparteix exàmens per a acabar de preparar-me la classe de després amb 1r de batxiller, en què faré una activitat sobre la poesia d’Ausiàs March. La classe amb primer ha anat bé, s’han comportat i han atés, i m’ha donat la s...